1 Introducció
La Directiva hàbitats representa, actualment, i juntament amb la Directiva de les aus, l'instrument més important d'aplicació en tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat.
2. La Directiva hàbitats
L’objectiu global de la Directiva hàbitats, descrit en l’article 2.1, és "contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres".
Per al compliment d’aquest objectiu global, la Directiva s’estructura en dos grans objectius més concrets: 
  La creació de la xarxa Natura 2000   http://www.gencat.net/mediamb/pn/3xnatura.htm per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies (articles 3 al 11)
  El sistema de protecció global de les espècies (articles 12 al 16 i 22)

Defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari aquells, d'entre els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d'aquestes característiques:
o        Es troben amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
o        Tenen una àrea de distribució reduïda a causa de la seva regressió o a causa de tenir una àrea reduïda per pròpia naturalesa.
o        Són exemples representatius d'una o diverses de les regions biogeogràfiques en què es troba la UE
És molt important entendre que els hàbitats naturals d'interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats naturals protegits, sinó catalogats. Allò que s'ha de garantir és la conservació d'unes mostres d'aquests mitjançant la seva inclusió en la xarxa d'espais Natura 2000. Això sí, però, mostres suficients que garanteixin la seva conservació en el territori de la UE. Que en una part del territori hi hagi un o diversos hàbitats d'interès comunitari no vol dir que en aquell lloc s'hagi de garantir la seva conservació.
        2.3.2 Espècie d’interès comunitari