Pla d'Espais d'Interès Natural
Introducció
El Pla d’espais d’interès natural (PEIN) va ser aprovat l’any 1992 (Decret 328/1992, 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural).
Objectius del Pla. Aspectes generals
D’acord amb la Llei 12/1985, el Pla d’espais d’interès natural ha de delimitar i protegir aquells espais "la conservació dels quals es considera necessari d’assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen". Així mateix, el PEIN havia d’establir un nivell de protecció bàsic.
Pel que fa a la metodologia utilitzada per a la selecció del espais, els criteris generals utilitzats han estat la "representativitat" i la "diversitat" dels sistemes naturals objecte de protecció, complementats amb les nocions de "singularitat" i "fragilitat". Aquests criteris s'han articulat, sobretot, mitjançant el coneixement botànic, per bé necessàriament contrastats amb les dades geològiques i faunístiques.
Naturalesa legal. Gestió
En el marc de la planificació territorial de Catalunya, el PEIN té caràcter de Pla territorial sectorial. En aquest sentit, els nous instruments de planejament urbanístic, s’han d’adequar el seu contingut (article 18 de la Llei 12/1985).
Determinacions principals
Les determinacions del PEIN s’estableixen a les seves Normes:
a) Aplicació del règim del sòl no urbanitzable.
b) Adequació del planejament urbanístic, adequació dels instruments derivats de la Llei d'alta muntanya (Plans comarcals de muntanya i Programes d'actuació zonal i vinculació dels Plans Territorials Parcial
c) Avaluació d'impacte ambiental
El règim del PEIN estableix la obligatorietat d'aquest procediment per a un llistat complementari d'activitats i, en general, per aquell projectes o instal·lacions que puguin perjudicar notòriament els valors preservats en els espais del PEIN.